Amb el suport de
Menu
Catalunya disposa de fonts tradicionals i alternatives que garanteixen l’abastiment d’aigua. Les fonts tradicionals són els rius, els aqüífers i els embassaments (que emmagatzemen aigua i alhora retenen i eviten inundacions). Però a Catalunya no sempre hi ha aigua on és més necessària.
El 92% de la població catalana es concentra en les grans ciutats costeres. Aquestes zones són precisament on hi ha menys aigua disponible (el 40% del total).
Els embassaments de Catalunya, quan són plens, tenen aigua per a un any. Si no plou durant 365 dies, pot ser que no hi hagi prou aigua per a tothom.
Els rius que abasteixen l’àrea metropolitana de Barcelona són mediterranis, amb un cabal petit i insuficient (l’aigua que tenim disponible a Barcelona és 26 vegades inferior que la de París o unes 300 vegades inferior que la de Viena, per exemple).
Durant els mesos d’estiu, el consum d’aigua creix significativament a causa de l’augment de la demanda. Això ens ha obligat a fer-ne un consum EXTREMADAMENT responsable.
La població de Catalunya, des de l’any 2002 fins a l’actualitat, ha interioritzat uns hàbits de consum d’aigua racionals i sostenibles.
En menys de 20 anys, els ciutadans han reduït el consum diari uns 30 litres. Catalunya és una de les regions d’Europa amb un consum d’aigua més baix (amb una mitjana d’entre 108 i 113 litres per habitant i dia).
Catalunya és molt eficient quant al consum d’aigua domèstica; la mitjana és de 113 litres per persona i dia. A més, si parlem de ciutats, Barcelona és un referent a Europa, amb un consum mitjà de només 108 litres per persona i dia. Només les ciutats de Copenhaguen i Brussel·les tenen un consum inferior.
